Antoine de Saint-Exupéry va escriure aquella frase tant cèlebre de que l'essencial és invisible als ulls. I és ben cert. Us imagineu viure en un món sense sons i jugar sense banda sonora? Per que el joc té una banda sonora que fa que cada cop que juguem soni, de manera única, irrepetible, ... meravellosa. Aquests sons i les persones i materials que els generen formen paisatges sonors inconfusibles.

El projecte “Sonos Ludum. Paisatge sonor del joc a Catalunya” ens permet viatjar per Catalunya, des de la Vall d’Aran a les Terres de l’Ebre, passant pel Pallars Jussà, el Camp de Tarragona, les Terres de Ponent, les comarques gironines, Barcelona, Berga,... I hem viatjat acompanyats dels sons que generen els jocs: bitlles de sis, bitlles de nou i quilles, tir de fona, dominó, futbolí, baldufes, morra, lluita del bac, aualé, jocs de pati, i molts més.

Mitjançant la gravació de camp, el registre sonor s’ha dut a terme a les pròpies localitzacions d’on son característics cada un dels jocs. Configurant una cartografia del paisatge sonor de Catalunya, tenim un retrat del joc tradicional, per tal de preservar la memòria viva del so lúdic del nostre territori.

Al món del joc parlem de memòria lúdica, aquells records que ens queden dels jocs que hem practicat a la infantesa. Records que recuperem quan diem: “Ai sí!” davant d’un estímul que ens retorna als jocs que jugàvem a carrers i places. La memòria lúdica és la que ens uneix i ens vincula amb les generacions passades i fan que els jocs es transmetin amb un fil invisible de generació en generació i que ens permet tenir uns records com a comunitat. La memòria lúdica és la que se’ns s’activa quan cargolem una corda a una baldufa després d’anys de no fer- ho o com podem recordar els moviments de les cames en saltar a corda.

Hi ha diferents tipus de memòria: la gestual, l’olfactiva, la gustativa i l’auditiva. Aquest projecte ens permet evocar la memòria auditiva vinculada a la memòria lúdica. Tancant els ulls podem reconèixer el so del futbolí, o l’inconfusible soroll de les fitxes de dòmino, o l’impacte del bitllot sobre la bitlla, la morra no sona igual al costat de la mar o en una llotja. La fuetada de la fona en deixar anar la pedra precedeix el so de l’impacte d’aquesta sobre la diana. La roba que frega es barreja amb els esbufecs dels lluitadors del bac. El pati de l’escola és ple de sons d'alegria i de joc. Al bar el so de la cafetera es barreja amb el de les fitxes de dòmino i dels jugadors de cartes i de futbolí. Tots aquests sons configuren un paisatge sonor.
Podem tancar els ulls i deixar de mirar però mai podem deixar d’escoltar.

S’editarà un àudio llibre amb les belles i suggerents il·lustracions de la dibuixant Maria Pappalardi que li donen al llibre un clar caràcter poètic. En cordinació amb la Federació Catalana de Jocs, Esports i Deports Tradicionals